Manifest de la Marxa de Torxes per la independència 2013

Per segon any consecutiu, centenars de persones omplirem el vespre del 10 de setembre els carrers de Sants i el Poble-sec amb una marxa de torxes, i no ho fem sols, ja que desenes de milers de persones estaran fent el mateix en més d’un centenar de pobles, viles i ciutats catalanes. Més d’un centenar de marxes de torxes per honorar els catalans i les catalanes resistents que, enguany fa 299 anys, caigueren defensant la ciutat de Barcelona i les llibertats catalanes.

Abandonats per les potències estrangeres, que oblidaren els pactes i els compromisos contrets, i ja sense exèrcit regular, desballestat després d’anys de conflicte, els barcelonins i les barcelonines havien continuat defensant la ciutat durant més d’un any de dur setge de les tropes espanyoles i franceses. I ho pogueren fer gràcies a dues experiències de les quals hem de prendre nota davant dels reptes actuals:

No podent esperar res més dels seus governants ni de les seves institucions, clarament desbordats per la situació, la ciutadania de Barcelona feren un pas endavant, i van superar-les, autoorganitzant la defensa de la ciutat a través d’una milícia urbana de caràcter popular.

Paral·lelament a aquest exemple d’autoorganització des de la base, l’altra clau de la resistència fou l’agermanament de la nació. L’agermanament de les restes de l’exèrcit maulet que, perduda la Batalla d’Almansa, acudí a defensar Barcelona; els voluntaris que arribaren des de Mallorca, la solidaritat dels qui s’oposaren als Borbons arreu dels Països Catalans.

Enguany, 299 anys després, honorem aquells i aquelles resistents amb l’esperança de ser ja a les portes de recuperar les llibertats que els foren arrabassades juntament amb les vides de molts d’ells, i els i les presents prenem els compromís de treballar per honorar-los tan aviat com sigui possible amb el millor homenatge que els podem retre: la victòria.

I aquesta victòria, el dia d’avui, només té un nom. No és diu pas pacte fiscal, no es diu federalisme ni un millor encaix a Espanya; tampoc no es diu sotmetre’ns a les institucions polítiques heretades del franquisme, ni creure que els nostres interessos són els mateixos que els dels il·lustres botiflers que tots coneixem. Ni es diu acatar les lleis fixades per la constitució espanyola! La victòria només té un nom, i demà, Onze de Setembre, tot el poble l’exigirem al carrer: Independència.

Visca Catalunya!
Visquin els Països Catalans!
In!, inde!, independència!

1-setge-barcelona-versio2-gran

Setge borbònic de Barcelona de 1713-1714 (edició original francesa i acolorida). Autor: Jacint Rigau, `pintor rossellonès conegiut com Jacques Rigaud (1681–1754). “Ouverture de la tranchée”. Sèrie de 6 làmines sobre el setge de Barcelona publicades per Jacques Rigaud el 1732: “Ouverture de la tranchée”, “Comment l’on soutient et repousse les sorties”, “Attaque et logement du chemin couvert”, “Attaque des deux bastions”, “L’Assaut donné au corps de la place”, “La Place laissée au pillage”

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s