EL MANIFEST

Un cop més ens trobem en la vigília d’un 11 de setembre. Per a molts, aquesta serà una nit normal, però per a nosaltres, que coneixem la història, sempre serà una nit especial, on el record sembla que faci més pesat l’ambient, amb una sensació en què es barreja el respecte i l’admiració per aquella gent que ho va donar tot menys la seva dignitat.

Ara seria molt fàcil recordar Moragues, Casanova o deixar ben clar que Villarroel era molt valent.

Però, als peus d’aquesta muntanya de Montjuïc, també es fa palesa la necessitat de recordar algunes victòries, com la de la batalla de Montjuïc del 1641, de la qual ben poc es parla.

Alguns dels seus líders ara donen nom a carrers propers d’aquest barri, com ara el de Radas, Margarit o un Cabanyes que van intentar suplantar posant-li un “poeta” davant perquè es confongués amb un lletraferit decimonònic del mateix cognom que escrivia odes a la monarquia espanyola.

I sí, en aquell conflicte va ser Pau Claris qui va proclamar per primera vegada en la història una República Catalana. Que a Catalunya ja n’hem viscut tres, de repúbliques.

No podem oblidar Salvador Seguí i el seu míting a la plaça de les Arenes, donant cloenda a la important vaga de La Canadenca, on per solidaritat amb uns acomiadats a l’empresa de les tres xemeneies, on som ara, es va aturar tot Barcelona i va aconseguir, per primera vegada a l’Europa occidental, la jornada de vuit hores.

Seguí, llibertari que deia que els únics a qui feia por la independència era als grans senyorets, que s’embolicaven amb la senyera però que a l’hora de la veritat aturaven qualsevol conquesta del poble, o com ara veiem, t’amenacen de retirar les seves oficines bancàries, o les seves inversions i et diuen que vagis amb compte a qui votes.

I, a més de Salvador Seguí, podríem continuar amb Macià, amb Layret, amb Companys…

Tots aquests són noms que mereixen ser recordats, juntament amb molts d’altres. Però, si analitzem la història, veurem que qui més ha fet per canviar-la i tirar endavant aquest país no té carrers dedicats, ni monuments, ni tan sols surt als llibres.

I sí, els processos històrics els fan les dones i els homes anònims, amb cada petit gest, agafant-se la mà, organitzant-se, rebel·lant-se i, quan cal, plantant cara, sempre, tossudament alçats.

Recordeu la primera gran manifestació, la del 2010? Una setmana es va estar discutint quines autoritats havien de ser a la capçalera. Rius de gent van desbordar la protesta i, al capdavant, gent de tot gènere, edat i origen cridava: “Som el poble i som la capçalera!” Així és com avança un país.

Perquè aquesta nova República que estem construint és un projecte col·lectiu, no és una aposta personal de ningú ni és patrimoni exclusiu de cap partit ni plataforma.

Perquè, siguem-ne conscients, aquí ens hem de posar tothom mans a l’obra i sense més dilacions. La República es defensa dia a dia, plantant cara. I en aquest il·lusionant projecte no hi sobra ningú. Pels qui hi han estat, pels qui hi som i pels qui hi seran, seguim tossudament alçats.

Visca la República Catalana! Visca els Països Catalans!

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s